Cadascun dels campions del món que hi ha hagut a la història és conegut per algun tret característic associat al seu estil de joc: els sacrificis de Tal, la profilaxi de Petrosian, la dominació i el control de Karpov… També hi ha qui diu que això és simplement una generalització superficial i que realment no defineix el joc dels gegants del passat.

És realment així?

El tercer campió del món, el cubà José Raúl Capablanca, és àmpliament conegut per la seva clara superioritat en la fase final de la partida, i va deixar nombrosos exemples molt instructius. Però ningú arriba a campió del món simplement jugant bé els finals, és segur que també tenia qualitats de primer nivell en altres àrees del joc, com per exemple el càlcul de variants i el joc combinatiu.

Tenint tot això en ment, em va semblar molt curiós quan vaig trobar una partida en què Capablanca executa una combinació magistral iniciada amb un sacrifici d’alta qualitat estètica. No perquè Capablanca no fos capaç d’aquest tipus de demostracions, sino perque tot plegat va anar orientat a arribar a un final superior!

És molt recomanable seguir la partida amb un tauler físic i aturar-se a pensar per compte propi cada vegada que aparegui un diagrama amb alguna pregunta.

 

José Raúl Capablanca – Juan Corzo

L’Havana 1901

1.d4 d5 2.Cf3 c5 3.e3 Cc6 4.b3 e6 5.Ab2 Cf6 6.Cbd2 cxd4

No era necessari resoldre la tensió tan aviat, les negres podien continuar el seu desenvolupament amb 6…Ae7 o 6…Ad6.

7.exd4 Ad6 8.Ad3

 

 

Com podrien continuar les negres?

8…O-O

Les negres enroquen de forma mecànica i perden una bona oportunitat de jugar 8…De7!, amenaçant tant trencar amb 9…e5 com canviar el potent alfil blanc amb 9…Aa3.

9.O-O Ch5

L’objectiu és forçar 10.g3 de les blanques, que tampoc està clar que sigui perjudicial.

10.g3 f5 11.Ce5 Cf6

11…Axe5 12.dxe5 g6 deixaria les caselles negres febles i l’alfil de c8 atrapat a la cadena de peons, mentre 12…De8 perd material després de 13.Aa3 Ce7 14.Axe7.

12.f4 Axe5 13.fxe5 Cg4

13…Ce4 14.Axe4 fxe4 (14…dxe4 deixa la casella c4 al cavall, que podria saltar a d6 després de 15.Cc4) 15.Txf8+ Dxf8 16.De2 permet a les blanques pressionar amb idees com Tf1 i c4.

14.De2 Db6 15.Cf3 Ad7

 

 

Aquesta sembla una simple jugada de desenvolupament, però amaga una idea important. Quina? Com s’hi han d’oposar les blanques?

16.a3

Les negres amenaçaven eliminar la parella d’alfils amb 16…Cb4, ja que l’alfil de d7 treu la casella b5 a l’alfil de d3. L’única manera d’evitar-ho, en cas de permetre el salt de cavall, seria 17.Aa3, però un cop la torre surt de f8 les blanques han de permetre el canvi d’un dels dos alfils.

16…Rh8 17.h3 Ch6 18.Df2 Cf7 19.Rg2 g5

 

 

Les negres es llancen a l’atac, però les blanques tenen una forta resposta. Quina?

20.g4!

Una operació temàtica per a frenar els peons. El rei negre corre més risc de quedar desprotegit perque les blanques poden aprofitar la columna h amb facilitat.

20…Ce7

Després de 20…f4 21.h4 les blanques obren la columna h per l’entrada de les torres.

21.De3 Tg8 22.Tae1 Cg6 23.gxf5 Cf4+ 24.Rh2 Cxd3 25.Dxd3 exf5

 

 

Després dels canvis sembla que les negres tornen a tenir opcions de dinamitzar el flanc de rei amb la parella de peons, però les blanques aconsegueixen explotar la posició abans i decantar-la al seu favor. Com cal continuar?

26.c4!

Un cop s’hagi eliminat el peó de d5, les peces blanques aconseguiran desenvolupar tot el seu potencial d’atac, en especial l’alfil de b2, que mira directament al rei negre a h8.

26…De6 27.cxd5 Dxd5

 

 

La posició clau de la partida. Sembla que les negres han aconseguit bloquejar els peons centrals i restringeixen l’acció de les peces blanques. Quina espectacular combinació va executar Capablanca per a alliberar-se?

28.e6!

Sovint l’obertura de línies justifica sobradament el sacrifici de material per a desallotjar els bloquejadors.

28…Ab5

La captura del peó es respon de forma immediata: 28…Axe6 29.Txe6 Dxe6 30.d5+.

29.Dxb5!

Fins i tot la dama pot arribar a ser sacrificada!

29…Dxb5 30.d5+ Tg7 31.exf7 h6 32.Cd4 Dxf1

Les negres es veuen forçades a retornar la dama. Si intenten mantenir-la amb 32…Dd7, les blanques guanyen amb 33.Cxf5 Dxf7 34.Axg7+ Rh7 35.Te7 Dxd5 36.Ae5+ Rg6 37.Tg7+ Rh5 38.Cg3+ Rh4 39.Tf4+ gxf4 40.Tg4#

33.Txf1 Txf7 34.Txf5 Txf5 35.Cxf5+ Rh7

 

 

Quan s’esclareix la situació, les blanques es troben en un final amb avantatge material de dues peces per torre, on Capablanca dona una lliçó de dominació. Quin és el primer pas?

36.Ce7!

El rei negre queda aillat a h7.

36…Tf8

La torre quedaria dominada després de 36…Te8 37.d6 Td8 38.Ae5, i el rei blanc podria arribar a recolzar el peó mentre el rei negre segueix a h7.

37.Rg2 h5 38.d6 g4 39.hxg4 hxg4 40.Ae5

És important no donar contrajoc a les negres per voler guanyar més material de forma precipitada: 40.Rg3 Tf3+ 41.Rxg4 Txb3 i la torre negra s’activa.

40…Rh6

 

 

Sembla que el rei negre troba un forat per g5. Com incrementen la pressió les blanques?

41.d7!

S’amenaça 42.Ac7 seguit de 43.d8=D, guanyant la torre negra.

41…Td8

 

 

Perden les negres el peó? Quina jugada tenen?

42.Cg8+!

Sensacional! Les blanques forcen el guany de material decisiu.

42…Txg8

Una jugada de rei com 42…Rg6 també condueix a la derrota mitjançant 43.Cf6 Rf7 44.Ac7 guanyant la torre.

43.Ac7 Rg6 44.d8=D Txd8 45.Axd8 b5 46.Rf2

Amb peça de més, la conversió és fàcil per a Capablanca. No obstant, sempre cal vigilar i tenir en compte que el peó de a corona en casella de color contrari a l’alfil.

46…Rf5 47.Re3 Re5 48.Rd3 Rd5 49.Rc3 g3 50.Ah4 g2 51.Af2 a5 52.b4 Re4

Tancar amb 52…a4 no millora les coses: 53.Rd3 Re5 54.Ag1 Rd5 55.Ad4 Re6 56.Re4 Rd6 57.Ae5+ Re6 58.Ah2 Rd7 59.Rd5 i cau el flanc de dama.

53.Ab6

53.bxa5?? seria un error greu ja que el rei negre s’aproparia a a8 mitjançant 53…Rd5 i l’alfil blanc és del color incorrecte per a poder coronar el peó de torre.

53…Rd5 54.Rd3 Rc6 55.Ag1 Rd5 56.Ah2 Rc6 57.Rd4 a4 58.Re5 Rb6 59.Rd5 Ra6 60.Rc5!

1-0

L’últim parany que calia evitar era 60.Rc6?? g1=D 61.Axg1, i el negre força l’empat per ofegat.

 

Una gran demostració de superioritat, tant en el joc combinatiu com en la tècnica de finals, per part d’un encara molt jove José Raúl Capablanca, que va jugar aquesta partida amb 13 anys.