Recordant al Mestre Internacional Miquel Farré i Mallofre (1936-2021)

Miquel Farré i Mallofré (Terrassa, 23 de febrer de 1936 – 29 de maig de 2021)​ serà recordat per l’excel·lència amb la que va exercir diferents disciplines al llarg de la seva vida. En especial, els escacs, una afició irrefrenable com reconeixia el mateix Farré, que compaginà amb la música fins a mitjans dels anys 60’, i que va iniciar a l’edat de 11 anys.

La forma d’interpretar el joc amb un estil harmònic tal i com ho feia amb una partitura de piano, el situà entre les grans promeses del panorama escaquístic de l’època, i registrar el seu nom en la prestigiosa Enciclopèdia Russa dels Escacs. Una trajectòria intensa que l’ha convertit en un dels membres més il·lustres de la història del Club d’Escacs Terrassa.

Ja de ven jove, el seu talent li va obrir fronteres que el portar a disputar el Campionat Mundial Juvenil, en el 1953 a Copenhagen. Per poder participar-hi tingué que empenyorar el seu piano per fer front a les despeses del viatge a Dinamarca, però la desena plaça a la classificació posava de relleu l’habilitat innata sobre el tauler.

Miquel Farré jugant contra Boris Spassky al Campionat Mundial Juvenil de 1955

Nova mostra de la projecció internacional que tenia el Miquel va arribar dos anys més tard, en el 1955, quan assolir el tercer lloc en el Campionat Mundial Juvenil disputat a Amberes, darrere de Boris Spassky i Edmar Mednis, i davant de jugadors de la talla de Portisch. També aquell any queda sots-campió de Catalunya Absolut, amb només 19 anys. L’Any 1957 assoleix el subcampionat d’Espanya per darrera d’Arturo Pomar i subcampionat de Catalunya.

Participa amb l’equip espanyol en les olimpíades d’ escacs de Munich 1958 i Liepzig 1960. Especialment destacable fou l’actuació que va completar a Munich, on va fer el 100% de la puntuació a les semifinals. Els anys 50 i 60 participa també en exhibicions de simultànies per Espanya, en una gira de la selecció catalana els anys 50 per Holanda, en el torneigs de Madrid, Clare Benedict Neuchâtel (1958), Biel (1960) i Torremolinos (1961)…

El 1959 a Luxemburg, Miquel Farré es consagra quan la Federació Internacional d’Escacs li concedeix el títol de Mestre Internacional per la seva trajectòria i resultats.

Disputa també l’Olimpíada de Leipzig 1960, i tornar a jugar amb Espanya la Copa Clare-Benedict el 1961 a Biel (Süissa). El mateix any queda Campió d’Espanya per Equips amb el CA Chardenet. I guanyar el premi de bellesa al Torneig Internacional de Madrid.

L’Any 1962 s’allunyà de la competició per dedicar-se completament a la seva gran passió i professió, la música. Tot i que encara durant uns quants anys, esgarrapà temps per disputar alguns campionats per equips amb el CE Terrassa, amb el qual guanyà el 1967, 1969 i 1972 els Campionats de Catalunya i els anys 1967 i 1969 els Sotscampionats d’Espanya. Aquest últim, amb una destacable actuació de Miquel Farré, imbatut i amb una meritòria victòria davant Arturo Pomar.

Una vida intensa on també hi va tenir cabuda l’activitat pedagògica i periodística amb les cròniques escrites al “Correo Catalán” en el 1972 en l’històric Campionat Mundial entre Spassky-Fischer.

La passió, talent i dedicació que Miquel Farré va dedicar als escacs l’han convertit en un referent i una figura que perdurarà al llarg del temps.

(Autor: Daniel Arús Blanch)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.