Dia 4 – Els Tres Porquets i el Llop

pigs.jpg

 

Els escacs són enormement difícils. Crec que a aquestes alçades, aquesta afirmació ja no sorprèn a ningú. I un dels factors que acostumen a disparar la complexitat d’una posició són els desequilibris materials.

Què val més, dues torres o dama i peó? Cavall i alfil o torre i peó? Dama o tres peces menors?

Aquestes preguntes solen tenir sempre la mateixa resposta: depèn. Depèn, no només de la resta d’elements de la posició (seguretat dels reis, debilitats, línies obertes, etc.) sinó també de com aquests elements interaccionen amb el desequilibri material.

En el mini-article d’avui, ens centrarem en quatre posicions de partides notables, on el denominador comú és la lluita de tres peces menors contra la dama. Aconseguiran els tres porquets edificar la posició abans que el llop no se’ls mengi?

Us convido a que reflexioneu sobre les quatre posicions següents i determineu en cada cas qui està millor i per què.

 

posicions.jpg

 

Què us han semblat? Ho veieu clar? Comencem per la primera…

 

Mikhail Botvinnik – Vassily Smyslov

Campionat del Món 1954

Posició després de 26.Dxa7:

 

pos01

 

A canvi de la dama blanca, les negres tenen els dos alfils i un cavall. En aquest cas, la coordinació de les tres peces contra el rei negre és evident, de manera que les tres peces de forma conjunta superen àmpliament la dama. A més, el rei blanc té problemes de seguretat. La posició és d’avantatge decisiu pel negre.

26…Ae4 27.a4 Rg7 28.Td1 Ae5 29.De7 Tc8

Després d’algunes jugades preparatòries, la torre negra entra a l’acció, per a enllestir el bon treball que han fet les tres peces menors.

30.a5 Tc2 31.Rg2 Cd4+ 32.Rf1 Af3 33.Tb1 Cc6

0-1

Botvinnik va abandonar en aquesta posició. Una possible continuació seria 34.Dc7 Ad4 35.Dxd6 Txf2+ 36.Re1 Te2+ 37.Rf1 Th2 i no es pot evitar la pèrdua de material per les blanques.

Continuem amb la segona posició…

 

Viswanathan Anand – Garry Kasparov

Tilburg 1991

Posició després de 19…Re7:

 

pos02

 

En aquest cas, les peces negres no tenen tanta coordinació, inclús alguna d’elles té problemes per a ser desenvolupada. El rei negre també sembla veure més a prop l’atac enemic que el blanc. També s’ha d’afegir que les blanques tenen un peó extra.

La posició és objectivament millor per al blanc, de forma clara. No obstant, l’avantatge no és decisiu, ni és immediata la seva conversió. Prova d’això és que un jugador del nivell d’Anand no va jugar de forma precisa, i va donar opcions a les negres per a millorar la seva posició.

20.Ab5?

Les blanques aconseguien una millor posició amb 20.g4!, llançant-se a l’atac. Les variants que ho justifiquen són llargues i complexes, i queden fora de l’objectiu del mini-article. La partida la podeu trobar comentada pel propi Anand al seu llibre ‘My best games of chess’.

20…Rg8?!

Es perd l’oportunitat d’alliberar la posició de les peces menors amb 20…e5!, tot i que no ho justificarem en aquestes línies.

21.Td1! e5 22.f5 Cc5?

Les negres són víctimes d’un cop tàctic.

23.Txd6!

La torre no pot ser capturada perque després de 23…Rxd6 24.Dxf6+ Rc7 25.Dxf7+ les blanques guanyen material decisiu.

L’acció combinada de la dama i la torre blanques contra la posició oberta del rei negre sí és ara decisiva. Anand es va imposar finalment a la jugada 29.

1-0

Passem a la tercera posició…

 

Viswanathan Anand – Rongguang Ye

Torneig Interzonal de Manila 1990

Posició després de 18…Tab8:

 

pos03.JPG

 

En general, totes les peces tenen, o poden optar a, posicions actives i els dos reis es troben segurs. Les negres tenen un peó extra. Amb tot això, la posició està objectivament equilibrada. Podem dir que el peó extra de les negres i el fet que el blanc no té la parella d’alfils queden compensats pel fet que no hi ha columnes obertes per les torres negres ni debilitats per ser atacades per la dama.

No obstant, tot i que el mòdul dona gairebé 0.00, la posició no és fàcil de jugar per les negres, que no troben la manera d’infiltrar-se a la posició blanca, mentre corren el perill de que les tres peces menors blanques s’activin més i trobin posicions idònies. Anand va saber explotar això a la perfecció per a decantar la balança.

19.Cd5

El cavall troba una bona casella a d5 i ataca el peó de c7.

19…Dc8 20.Cd2

Ara és l’altre cavall qui busca caselles més prometedores…

20…c6?!

Primera imprecisió, les negres volen expulsar el cavall, però deixen el peó de d6 feble davant l’atac de la torre de d1.

21.Cc3 Te6 22.Cde4 Df8 23.Txd6!

Finalment les negres són víctimes d’un cop tàctic que ja deixa a les blanques amb avantatge gairebé decisiu. Les negres es veuen forçades a entregar material.

23…Txe4

La captura de la torre falla per la clavada sobre la dama: 23…Txd6 24.Axc5 Tbd8 25.Cxd6 Txd6 26.Ce4 i les blanques guanyen.

24.Cxe4 f5 25.Txc6 fxe4 26.Txa6

La posició entra en un nou desequilibri material que ara sí és clarament favorable a les blanques: torre, alfil i dos peons contra dama. Tot i així, les blanques van haver de treballar la victòria fins la jugada 58.

Veiem finalment la darrera posició…

 

Vladimir Kramnik – Vassily Ivanchuk

Belgrade Investbank 1997

Posició després de 14.Ae2:

 

pos04.JPG

 

Una posició ben curiosa, on el desequilibri material de tres peces per dama es produeix a l’obertura. La dama està centralitzada, mentre la majoria de peces blanques encara s’han de desenvolupar. A més, les negres tenen dos peons extra.

Tot i així, la posició és només lleuger avantatge per a les negres, tendint a l’equilibri. Això és així perque les blanques disposen de la parella d’alfils en una posició raonablement oberta i aconsegueixen coordinar en les properes jugades i atacar els peons negres. A més, les blanques no tenen debilitats que puguin ser atacades per la dama negra.

14…Tad8 15.O-O De5 16.Ae3 Td7 17.Tfe1

Les blanques ja han aconseguit posar les peces en joc i estan ben disposades per a atacar els peons negres. L’avantatge negre es dilueix…

La partida va acabar en taules després de 32 jugades.

 

Després d’estudiar i avaluar aquestes quatre posicions, podem concloure que, tal i com anticipàvem a l’inici, l’avaluació del desequilibri material de tres peces menors contra dama depèn enormement de com aquest interacciona amb la resta d’elements en la posició.

En general, la dama aconsegueix avantatge quan:

  • El rei enemic té problemes de seguretat
  • Hi ha peons febles a la posició
  • La falta de coordinació de les peces menors permet a la dama atacar-les

En canvi, les tres peces menors s’imposen a la dama quan:

  • S’aconsegueix una bona coordinació de les tres peces amb accés a bones línies pels alfils i/o caselles pels cavalls
  • No hi ha debilitats a la posició

 

Espero que el mini-article d’avui, que al final potser no ha estat tan “mini”, us hagi semblat interessant, i que el recordeu quan us trobeu amb l’oportunitat de triar entre els tres porquets o el llop a les vostres partides. Fins demà!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.