Les obertures tenen un atractiu especial entre els jugadors d’escacs, especialment entre aquells qui menys les necessiten. L’oferta de llibres d’obertures ja era abrumadora fins i tot abans de l’era digital, on ha proliferat la quantitat i diversitat de recursos per a conèixer, estudiar i memoritzar més i més variants.

Per què tants jugadors se senten atrets per l’estudi d’obertures?

Segurament es tracta d’una combinació de diferents motius. Hi ha qui li agrada conèixer tots els trucs i trampes d’una sèrie de variants per a enxampar als seus rivals de forma senzilla. Alguns jugadors hi veuen una manera d’assolir nou coneixement amb poc esforç, llegint o escoltant les recomanacions del gran mestre de torn de forma passiva. I d’altres, simplement volen simplificar la quantitat de material que han de treballar per a millorar la seva força de joc.

Existeix un altre motiu, que d’entrada mai m’havia plantejat, i que té un marcat caràcter psicològic. Es tracta d’una mena de sentiment de pertinença. Sí és veritat que he sentit jugadors en conversa durant els tornejos dir frases com: “jo sóc jugador d’Índia de Rei”, o “els jugadors de Francesa ens sentim còmodes amb aquest tipus de posicions”. Fins i tot he arribat a sentir jugadors identificar-se amb llegendes del passat simplement per la seva tria d’obertures.

Reflexionant sobre aquest concepte, se’m va acudir que es podria intentar adaptar aquest enfoc psicològic com a element motivador per a l’estudi d’una altra àrea del joc que no acostuma a resultar tan atractiva: els finals. Fins ara, no he sentit ningú dir “jo sóc més de finals de torre”, sinó més aviat frases com “els finals de torre són sempre taules”, com si no calgués treballar-los.

Com podem emprendre l’estudi de finals d’una forma més amena i personal?

La idea consisteix en crear un repertori de finals, igual que creem un repertori d’obertures quan estudiem les variants que triem per a jugar a les nostres partides. Aquest repertori estarà format per tots aquells finals teòrics que hem anat estudiant i que, poc a poc, hem aconseguit dominar. No només ens servirà per a tenir una idea clara dels nostres punts forts i febles en aquest àmbit, sinó que també ens permetrà repassar de forma ordenada aquelles posicions que vagin quedant menys accessibles a la nostra memòria.

El mini-article d’avui va acompanyat d’una base de dades que tothom pot utilitzar com a referència per a construir el seu propi repertori de finals. S’hi inclouen, com a punt de partida, alguns finals clau que tot jugador de club hauria de conèixer. Es pot descarregar clicant aquí

Dit això, a estudiar finals i anar engreixant el repertori!